|
| Exercicis
de Rehabilitació
|
|
|
|
Estan basats en una
publicació editada per ASEM, i traduïda d'un quadern publicat per l'associació:
Muscular Dystrophy Group of Great Britain and Northern Ireland.
Aquests exercicis no han de suplir
el programa de rehabilitació establert per l’especialista, sinó que han de
complementar-lo.
Quan
cal començar?
S'han de començar a realitzar
mentre el nen encara camina, malgrat que sembli que no ho necessita.
Amb
quina freqüència?
L'ideal seria cada dia, després d'un bany ben calent, però sovint
no tenim temps suficient o, de vegades, ganes, per la qual cosa podríem
plantejar-nos una rutina de 3 o 4 dies a la setmana, preferiblement sempre a la
mateixa hora.
Per a fer-ho més agradable també podem
utilitzar un oli de massatge, o simplement d'oliva o de gira-sol, però defugint
els refinats. Un ambient
relaxat, i encara que el nen protesti cal intentar fer-li comprendre que aquests
exercicis són per a reduir-li, en la mesura del possible, les molèsties que tard
o d'hora es produiran. L'ideal seria utilitzar una llitera, més que res per
comoditat nostra, però un matalasset a terra també servirà. Cada exercici ha de
realitzar-se unes deu vegades.
Per què
cal fer-los?
Quan un múscul no s'utilitza o
s'afebleix, tendeix a escurçar-se, el mateix que els lligaments i els tendons,
de manera que les articulacions es tornen rígides, cosa que causa deformitats o
contractures, sobretot als turmells, genolls, malucs, canells i colzes. Quan el
nen encara camini no s'apreciaran gaire, i on primer es produiran serà en els
turmells i talons, però després resultaran afectades totes les articulacions.
Què
aconseguirem?
No aconseguirem amb
l'exercici mantenir gaire temps més la deambulació, (sobretot en la forma de
Duchenne), però evitarem moltes molèsties i dolors al nen, per la
descalcificació dels ossos que produiran aquestes contractures i, si un dia es
troba una cura, serà més senzill recuperar una articulació que no estigui
excessivament rígida.
|
|
|
|
|
|
El paper que l'exercici fa en la
distròfia encara no està molt clar. S'ha demostrat que l'exercici, en les
primeres etapes de la malaltia, pot ser beneficiós, però encara no se sap quant
dura aquest benefici o si veritablement duu a una millora funcional. Igualment,
no hi ha cap evidència que el múscul pugui resultar danyat per l'exercici, per
tant és aconsellable que els exerciteu tant com pugueu sense arribar a la
fatiga. La inactivitat produeix, i s'ha demostrat, pèrdua del to muscular en els
músculs normals. Per això és essencial que algú amb la musculatura feble, eviti
quedar-se al llit i si això no fos possible, que intenti fer exercici al llit
mateix.
Tots els pacients amb problemes
musculars tendeixen a tenir retraccions a les articulacions. Les retraccions
duen a unes males postures que no permeten als músculs treballar de forma
adequada. En els membres inferiors és molt important posar especial cura a
mantenir tots els moviments de maluc, genolls i turmell, per a evitar
deformitats.
També en els membres superiors és
important mantenir tots els moviments de les articulacions dels muscles,
especialment si la musculatura no és prou forta com per a aixecar els braços per
sobre del cap.
Els exercicis poden ser actius
usant els teus propis músculs perquè totes les articulacions facin tota la seva
gamma de moviments o passius usant el pes del teu propi cos per a estirar els
lligaments al voltant de les articulacions, demanant a una altra persona que
t'ajudi a realitzar les mobilitzacions. És molt important que tant tu com la
persona que t'ajuda, estigueu segurs que el que feu és la forma segura i
efectiva de fer-ho. Si teniu algun dubte, demaneu consell al vostre centre de
rehabilitació.
Els mètodes explicats a continuació
són només unes línies generals. Si saps altres mètodes més fàcils per aconseguir
el mateix resultat, usa'ls, però assegura't de no haver desenvolupat un "truc"
per a evitar estirar-te perfectament.
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
Això ajudarà a
estirar les articulacions del maluc. Pots fer-ho en el llit
abans de dormir, o a terra. T'estiraràs millor si et poses
un coixí sota les cuixes. Si et resultés incòmode romandre
en aquesta posició, pots deixar els peus penjant fora del
llit. Una persona pot ajudar a estirar-te millor, empenyent
suaument el “pompis” cap avall (vegeu la figura l).
|
|
|
|
|
|
|
a) Amb els genolls flexionats i junts, fes-los
girar d’un costat a l’altre , això t’ajudarà a mantenir
l’agilitat del tronc.
|
|
|
|
|

|
|
Aquest exercici pot resultar més fàcil,
aixecant els braços per sobre del cap i balancejant-los en
sentit oposat als genolls (vegeu la figura 2)
|
|
|
|
|
|
b) Una altra forma
d'estirar el maluc és romandre estirat amb una cama flexionada
i deixar l'altra penjant estirada fora del llit. Estira't 5
minuts amb cada cama. L'altra cama queda flexionada per a
allisar la columna i evitar estrebades a la part baixa de
l’esquena (vegeu la figura 3).
|
|
|
|
|
|
Assegut / da amb les cames estirades |
|
|
|
Posa els
peus plans contra la paret i empeny els genolls cap avall per a
estirar la part posterior del genoll i el tendó d'Aquil·les.
O agafa el
peu amb una mà i empeny el genoll amb l'altra per tal d’aconseguir
el mateix efecte (vegeu les figures 4 i 5)
|
|
|
|
|
|
La forma
més fàcil i més efectiva d’estirar el tendó d'Aquil·les és usar
el pes del propi cos. Col·loca't a l'esglaó inferior d'una
escala, assegura't que tens algun lloc per agafar-te i ajudar-te
a mantenir l'equilibri.
A poc a poc, llença't
cap enrere fins que només t’aguantis amb mig peu i deixa que el
teu propi pes estiri el tendó. O a una distància d'uns 60 cm de
la paret, posa els palmells de les mans a la paret, mantingues
els genolls estirats i els talons a terra, inclina't a poc a poc
cap endavant. Hauries de sentir com s'estiren els panxells i el
tendó d'Aquil·les (veure figures 6 i 7)
|
|
|
|
|
|
Dempeus, al teu costat, algú hauria d'agafar el teu taló i
deixar que la planta del peu recolzi en el seu avantbraç i amb
l'altra mà mantenir el teu genoll completament estirat. Amb
suavitat, inclina endavant, usant l'avantbraç i el pes del cos
per a estirar el tendó d'Aquil·les (vegeu la figura 8).
|
|
|
|
|
|
L'exercici
hauria de formar part de la teva rutina diària si vols que sigui
efectiu. Proposa’t 20 min al dia i tria almenys un exercici per
a estirar cada articulació bé. Pots canviar d'exercicis per
evitar la monotonia o depenent de l'ajuda que tinguis a cada
moment.
|
|
|
|
|
|
Malgrat que no
et passa res als pulmons, la distròfia muscular afecta els músculs
respiratoris igual que els altres membres. Això pot afectar, doncs, la
teva capacitat de respirar profundament i d’usar tota la capacitat
pulmonar, a més de la capacitat per tossir i netejar de secrecions i
flegmes els teus pulmons. Qualsevol acumulació de secrecions pot
desenvolupar una infecció. Per això és molt important que sàpigues com
preveure la infecció i, si aquesta arriba, com dur-la.
És de sentit
comú, que si tens els músculs respiratoris febles, no has de fumar. |
|
|
|
|
|
Estira’t d'esquena amb dos coixins per donar suport al coll i al
cap. Col·loca les mans a l'alçada de les costelles inferiors i
respira profundament i lentament. Hauries de notar com s'infla
el pit a l'inspirar i com baixa a l'expirar. Repeteix-ho, col·locant
una mà sobre l'estómac. Igualment hauries de sentir com s'infla
i desinfla al respirar. Els moviments han de produir-se a la
part baixa del pit, però si notes que la majoria dels moviments
estan a la part superior i aixeques les espatlles quan respires,
demana ajuda a algú per a fer els exercicis. El teu ajudant ha
d'asseure's mirant cap a tu, col·locar les seves mans sobre les
teves costelles inferiors i aplicar una pressió lleugera, però
ferma. Inspira tranquil·lament i profundament, intentant omplir
els pulmons sota les seves mans. Mentre expires, ell ha d'ajudar-te
oprimint lleugerament el pit. Torna a inspirar poc a poc altra
vegada, intentant omplir del tot els pulmons. Repeteix aquesta
operació 5-6 vegades i després descansa. Si respires
profundament massa vegades pots marejar-te una mica. Si això
passa, relaxa't i respira superficialment i a poc a poc. (vegeu
figures 9 i 10)
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Algunes persones tenen
problemes per desplaçar les secrecions de la part baixa dels pulmons
fins al punt on poden ser
espectorades.
La forma més fàcil de posar-hi
remei és usar la gravetat. Estira’t de boca terrosa, amb dos coixins
sota els malucs, de manera que el pit quedi a 45º. Relaxa't i respira
profundament, roman així durant 10-20
*min.
També pots fer-ho mig de costat, alternant a dreta i a esquerra (vegeu
les figures 11 i 12). Pot ser que el simple fet de romandre així, et
faci
espectorar,
si no, has de demanar que algú t'ajudi a tossir.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Hauria de
fer-se després de la postura de drenatge per a acabar de netejar totes
les secrecions.
El teu ajudant
ha de posar les mans sobre les costelles inferiors, pressionant suaument
mentre tu inspires.
Tus, i mentre
tusses, el teu ajudant t’ha d’estrènyer de forma breu, però aguda, per
tal d’ajudar-te a treure tot l'aire dels pulmons.
Continua fins
que els pulmons i la gola estiguin nets. Si et canses abans, descansa
una estona i torna a començar.
|
|