Estan basats en una publicació editada per ASEM, i traduïda d'un quadern publicat per l'associació: Muscular Dystrophy Group of Great Britain and Northern Ireland.

Aquests exercicis no han de suplir  el programa de rehabilitació establert per l’especialista,  sinó que han de complementar-lo.

Quan cal començar?
S'han de començar a realitzar mentre el nen encara camina, malgrat que sembli que no ho necessita.

Amb quina freqüència?
L'ideal seria cada dia, després d'un bany ben calent, però sovint no tenim temps suficient o, de vegades, ganes, per la qual cosa podríem plantejar-nos una rutina de 3 o 4 dies a la setmana, preferiblement sempre a la mateixa hora. Per a fer-ho més agradable també podem utilitzar un oli de massatge, o simplement d'oliva o de gira-sol, però defugint els refinats. Un ambient relaxat, i encara que el nen protesti cal intentar fer-li comprendre que aquests exercicis són per a reduir-li, en la mesura del possible, les molèsties que tard o d'hora es produiran. L'ideal seria utilitzar una llitera, més que res per comoditat nostra, però un matalasset a terra també servirà. Cada exercici ha de realitzar-se unes deu vegades.

Per què cal fer-los?
Quan un múscul no s'utilitza o s'afebleix, tendeix a escurçar-se, el mateix que els lligaments i els tendons, de manera que les articulacions es tornen rígides, cosa que causa deformitats o contractures, sobretot als turmells, genolls, malucs, canells i colzes. Quan el nen encara camini no s'apreciaran gaire, i on primer es produiran serà en els turmells i talons, però després resultaran afectades totes les articulacions.

Què aconseguirem?
No aconseguirem amb l'exercici mantenir gaire temps més la deambulació, (sobretot en la forma de Duchenne), però evitarem moltes molèsties i dolors al nen, per la descalcificació dels ossos que produiran aquestes contractures i, si un dia es troba una cura, serà més senzill recuperar una articulació que no estigui excessivament rígida.

El paper que l'exercici fa en la distròfia encara no està molt clar. S'ha demostrat que l'exercici, en les primeres etapes de la malaltia, pot ser beneficiós, però encara no se sap quant dura aquest benefici o si veritablement duu a una millora funcional. Igualment, no hi ha cap evidència que el múscul pugui resultar danyat per l'exercici, per tant és aconsellable que els exerciteu tant com pugueu sense arribar a la fatiga. La inactivitat produeix, i s'ha demostrat, pèrdua del to muscular en els músculs normals. Per això és essencial que algú amb la musculatura feble, eviti quedar-se al llit i si això no fos possible, que intenti fer exercici al llit mateix.

 Tots els pacients amb problemes musculars tendeixen a tenir retraccions a les articulacions. Les retraccions duen a unes males postures que no permeten als músculs treballar de forma adequada. En els membres inferiors és molt important posar especial cura a mantenir tots els moviments de maluc, genolls i turmell, per a evitar deformitats.

També en els membres superiors és important mantenir tots els moviments de les articulacions dels muscles, especialment si la musculatura no és prou forta com per a aixecar els braços per sobre del cap.

Els exercicis poden ser actius usant els teus propis músculs perquè totes les articulacions facin tota la seva gamma de moviments o passius usant el pes del teu propi cos per a estirar els lligaments al voltant de les articulacions, demanant a una altra persona que t'ajudi a realitzar les mobilitzacions. És molt important que tant tu com la persona que t'ajuda, estigueu segurs que el que feu és la forma segura i efectiva de fer-ho. Si teniu algun dubte, demaneu consell al vostre centre de rehabilitació.

Els mètodes explicats a continuació són només unes línies generals. Si saps altres mètodes més fàcils per aconseguir el mateix resultat, usa'ls, però assegura't de no haver desenvolupat un "truc" per a evitar estirar-te perfectament.

a) Amb els genolls flexionats i junts, fes-los girar d’un costat a l’altre , això t’ajudarà a mantenir l’agilitat del tronc. 

b) Una altra forma d'estirar el maluc és romandre estirat  amb una cama flexionada i deixar l'altra penjant estirada fora del llit. Estira't 5 minuts amb cada cama. L'altra cama queda flexionada per a allisar la columna i evitar estrebades a la part baixa de l’esquena (vegeu la  figura 3).

Posa els peus plans contra la paret i empeny els genolls cap avall per a estirar la part posterior del genoll i el tendó d'Aquil·les.

O agafa el peu amb una mà i empeny el genoll amb l'altra per tal d’aconseguir el mateix efecte (vegeu les figures 4 i 5)

La forma més fàcil i més efectiva d’estirar el tendó d'Aquil·les és usar el pes del propi cos. Col·loca't a l'esglaó inferior d'una escala, assegura't que tens algun lloc per agafar-te i ajudar-te a mantenir l'equilibri. A poc a poc, llença't cap enrere fins que només t’aguantis amb mig peu i deixa que el teu propi pes estiri el tendó. O a una distància d'uns 60 cm de la paret, posa els palmells de les mans a la paret, mantingues els genolls estirats i els talons a terra, inclina't a poc a poc cap endavant. Hauries de sentir com s'estiren els panxells i el tendó d'Aquil·les (veure figures 6 i 7)

Dempeus, al teu costat, algú hauria d'agafar el teu taló i deixar que la planta del peu  recolzi en el seu avantbraç i amb l'altra mà mantenir el teu genoll completament estirat. Amb suavitat, inclina endavant, usant l'avantbraç i el pes del cos per a estirar el tendó d'Aquil·les (vegeu la figura 8).

L'exercici hauria de formar part de la teva rutina diària si vols que sigui efectiu. Proposa’t  20 min al dia i tria almenys un exercici per a estirar cada articulació bé. Pots canviar d'exercicis per evitar la monotonia o depenent de l'ajuda que tinguis a cada moment.

Malgrat que no et passa res als pulmons, la distròfia muscular afecta els músculs respiratoris igual que els altres membres. Això pot afectar, doncs, la teva capacitat de respirar profundament i d’usar tota la capacitat pulmonar, a més de la capacitat per tossir i netejar de secrecions i flegmes els teus pulmons. Qualsevol acumulació de secrecions pot desenvolupar una infecció. Per això és molt important que sàpigues com preveure la infecció i, si aquesta arriba, com dur-la.

És de sentit comú, que si tens els músculs respiratoris febles, no has de fumar.

Estira’t d'esquena amb dos coixins per donar suport al coll i al cap. Col·loca les mans a l'alçada de les costelles inferiors i respira profundament i lentament. Hauries de notar com s'infla el pit a l'inspirar i com baixa a l'expirar. Repeteix-ho, col·locant una mà sobre l'estómac. Igualment hauries de sentir com s'infla i desinfla al respirar. Els moviments han de produir-se a la part baixa del pit, però si notes que la majoria dels moviments estan a la part superior i aixeques les espatlles quan respires, demana ajuda a algú per a fer els exercicis. El teu ajudant ha d'asseure's mirant cap a tu, col·locar les seves mans sobre les teves costelles inferiors i aplicar una pressió lleugera, però ferma. Inspira tranquil·lament i profundament, intentant omplir els pulmons sota les seves mans. Mentre expires, ell ha d'ajudar-te oprimint lleugerament el pit. Torna a inspirar  poc a poc altra vegada, intentant omplir del tot els pulmons. Repeteix aquesta operació 5-6 vegades i després descansa. Si respires profundament massa vegades pots marejar-te una mica. Si això passa, relaxa't i respira superficialment i a poc a poc. (vegeu figures 9 i 10)

Algunes persones tenen problemes per desplaçar les secrecions de la part baixa dels pulmons fins al punt on poden ser espectorades.

La forma més fàcil de posar-hi remei és usar la gravetat. Estira’t de boca terrosa, amb dos coixins sota els malucs, de manera que el pit quedi a 45º. Relaxa't i respira profundament, roman així durant 10-20 *min. També pots fer-ho mig de costat, alternant a dreta i a esquerra (vegeu les figures 11 i 12). Pot ser que el simple fet de romandre així, et faci espectorar, si no,  has de demanar que algú  t'ajudi a tossir.

Hauria de fer-se després de la postura de drenatge per a acabar de netejar totes les secrecions.

El teu ajudant ha de posar les mans sobre les costelles inferiors, pressionant suaument mentre tu inspires.

Tus, i mentre tusses, el teu ajudant  t’ha d’estrènyer de forma breu, però aguda, per tal  d’ajudar-te a treure tot l'aire dels pulmons.

Continua fins que els  pulmons i la gola estiguin nets. Si et canses abans, descansa una estona i torna a començar.